L’Estructura de la sessió d’educació física

En aquesta píndola compartiré amb tu un moment clau que em va impulsar a la reflexió sobre l’estructura de les sessions d’ef.
Aquesta és la primera píndola de 4, on t’explicaré, quina va ser la reflexió i el gir que vaig fer en l’estructura per incloure un format més global, conscient i acollidor del que passa per dins dels infants i que directament es mostren a través del cos. Així com l’enfocament que té sentit per a mi per una estructura més autèntica, sòlida i conscient.
La meva experiència de no sentir-me a gust ni en ressonància amb l’estructura de les sessions que estava realitzant, ja que sentia que mancava l’acolliment del que succeïa en un cos intern i emocional dels infants, em va portar a la reflexió i aquí vaig decidir fer un gir i incloure unitats didàctiques, itineraris que són transversals al llarg del curs i globalitzats.
Una estructura de 3 parts, inici, principal i tancada incloent itineràries transversals amb activitats: cooperatives, amb contacte amb la música, de lliure experimentació, de reconeixement de l’espai físic i emocional. Així com generant silencis com a vehicle de connexió amb el moment intern.
Conèixer quins són els ingredients imprescindibles per acompanyar a l’alumnat, segons el context i les necessitats, i també i molt important ser coneixedora d’allò que fas molt bé, i així, poder mostrar la millor versió de tu com a docent.
Aquesta pràctica està vinculada a metodologies globalitzadores, dinàmiques cooperatives, enfocament restauratiu i mirada sistèmica.

Aquesta pràctica ha estat aplicada a: Catalunya, Garraf, Alt Penedès