La pertinença

En aquest vídeo es presenta la mirada sistèmica aplicada a l’àmbit educatiu, amb un enfocament especial en l’ordre de pertinença i com aquest es manifesta dins de l’aula i del centre escolar. Des de l’inici, s’explica la importància de posar-nos unes ulleres sistèmiques per ampliar la mirada, observar sense judici i comprendre que molts conflictes o conductes no són fets aïllats, sinó indicadors d’un possible desequilibri dins del sistema.
Es recorda que, dins de la mirada sistèmica, hi ha tres ordres fonamentals –pertinença, jerarquia i equilibri entre donar i rebre– coneguts com els ordres de l’amor, i que en aquest vídeo el focus se situa especialment en la pertinença. La pertinença fa referència a la necessitat profunda que totes les persones sentin que formen part del sistema al qual pertanyen i que hi tenen un lloc reconegut.
S’explica com la primera experiència de pertinença és la família, ja que és a través seu que arriba la vida, i com posteriorment l’escola es converteix en un segon espai clau de socialització. Per aquest motiu, és fonamental que els nens i les nenes sentin que formen part tant del seu grup aula com del centre. Quan aquesta pertinença no està assegurada, poden aparèixer diferents maneres d’expressió: nens i nenes que passen desapercebuts perquè no se senten vistos, o nens i nenes que mostren conductes disruptives com una manera de reclamar un lloc dins del grup.
El vídeo convida el professorat a fer-se preguntes clau davant dels conflictes: si el nen o la nena realment se sent part de l’escola, si la família se sent inclosa dins del centre, o fins i tot si els mateixos docents se senten part del sistema. Des d’aquesta mirada, el conflicte deixa de ser només un problema a corregir i esdevé una informació valuosa.
Tot seguit, es presenten diverses dinàmiques pràctiques per treballar la pertinença, tant amb l’alumnat com amb les famílies. Es destaca la importància de gestos senzills però profunds, com mirar els nens i nenes als ulls, dir-los el nom, donar-los un lloc i transmetre amb la presència que són vistos. Entre les dinàmiques, es descriu la proposta de la pedra familiar, que simbolitza la família dins de l’aula, així com activitats amb objectes que permeten visualitzar com cada nen o nena se sent dins del grup, com un sociograma tridimensional.
Finalment, es posa en valor la creativitat i l’experimentació com a claus per trobar les estratègies que funcionen millor en cada grup, recordant que treballar la pertinença és un procés viu, que s’ajusta i es construeix en el dia a dia.
Aquesta pràctica va ser aplicada a Mallorca, Illes Balears, Espanya.