


Maria Montessori, apasionada pel procés d’aprenentatge infantil, l’any 1906 va començar a estudiar psicologia mentre, al mateix temps, cuidava i acompanyava un grup de seixanta infants. Amb ells va fundar la primera Casa dei Bambini (Casa dels Nens), un espai educatiu innovador on va posar en pràctica les seves idees. Allà va néixer el mètode Montessori, una proposta pedagògica que situa l’infant al centre i el reconeix com a protagonista actiu del seu propi desenvolupament.
Un dels principis bàsics del mètode és el concepte de la “ment absorbent”. Montessori defensava que, durant els primers anys de vida, la ment de l’infant té una extraordinària capacitat per assimilar coneixements de manera natural i gairebé inconscient. Comparava el cervell infantil amb una esponja capaç d’absorbir experiències, llenguatge i normes de l’entorn amb una facilitat sorprenent. Aquest aprenentatge es produeix de manera espontània, passant gradualment de l’inconscient a la consciència.
També va descriure els anomenats “períodes sensibles”, etapes concretes en què els infants mostren una predisposició especial per adquirir determinades habilitats. Durant aquests moments, se senten especialment atrets per aspectes concrets del seu entorn, repeteixen activitats amb interès i aprenen amb gran facilitat, sempre respectant el seu ritme individual.
Dins l’educació infantil, el mètode Montessori s’organitza en diverses àrees que responen a les necessitats reals del desenvolupament dels infants i afavoreixen un aprenentatge global, actiu i significatiu.
L’àrea de vida pràctica parteix d’activitats quotidianes i materials familiars, propers a l’experiència diària dels nens i nenes. Mitjançant tasques com vestir-se, rentar-se les mans, escombrar, servir aigua o preparar aliments senzills, els infants aprenen a tenir cura d’ells mateixos, dels altres i de l’entorn on viuen. Aquestes propostes no només fomenten l’autonomia i la responsabilitat, sinó que també ajuden a desenvolupar la coordinació motriu, la concentració, l’ordre i la seguretat personal. També s’hi treballen aspectes socials com la cortesia, el respecte pels companys, el treball en grup, el control del moviment a través de la “línia” i la capacitat d’escolta i autocontrol amb el joc del silenci.
L’àrea sensorial reconeix que, durant els primers anys de vida, els infants aprenen principalment a través dels sentits. Els materials Montessori estan dissenyats per aïllar qualitats concretes —com la mida, el color, la textura o el pes— i permeten refinar la percepció sensorial. Això ajuda els infants a observar millor, comparar, classificar i entendre el món amb més precisió.
Pel que fa al llenguatge, es parteix del llenguatge oral per arribar progressivament a la lectura i l’escriptura. Materials com les lletres de paper de vidre o l’alfabet mòbil faciliten l’associació entre so i grafia, i preparen la mà per al traç escrit.
L’àrea de matemàtiques introdueix conceptes abstractes a través de materials manipulatius que permeten entendre quantitats, numeració i operacions bàsiques de manera concreta i visual.
Finalment, l’àrea cultural acosta els infants a la natura, la geografia, la història, l’art i les tradicions, despertant la curiositat i el respecte pel món que els envolta.
En aquesta segona píndola Montessori, compartirem les parts més rellevants d’aquest métode a infantil per a poder anar seguint la gradació d’alguns materials que ella va treballar. Som-hi!
Aquesta pràctica ha estat aplicada a Solsona, Lleida, Espanya.
