El mètode Montessori

María Montessori va començar el seu camí acadèmic estudiant enginyeria, després biologia i finalment medicina, disciplina en la qual es va convertir en la primera dona metge d’Itàlia. Els seus primers anys de pràctica professional, treballant amb infants amb malalties mentals, van marcar un punt d’inflexió en la seva trajectòria. Va observar que, amb els estímuls i l’acompanyament adequats, aquells nens eren capaços d’aprendre molt més del que la societat creia possible. Aquesta descoberta va despertar en ella un profund interès per l’educació.
L’any 1906 va fundar la primera Casa dei Bambini (Casa dels Nens), on va començar a desenvolupar el que es coneixeria com el mètode Montessori. La seva proposta situava l’infant al centre del procés educatiu, considerant-lo un ésser actiu, curiós i amb una gran capacitat per construir el seu propi aprenentatge.
Un dels principis bàsics del mètode és la idea de la “ment absorbent”: durant els primers anys de vida, els infants aprenen de manera natural i gairebé inconscient, integrant tot allò que viuen al seu entorn. També són essencials els “períodes sensibles”, etapes en què mostren una predisposició especial per adquirir habilitats concretes, com el llenguatge, el moviment o el sentit de l’ordre.
L’educació sensorial hi té un paper clau, amb materials pensats perquè els infants aprenguin a través dels sentits i l’experiència directa. Tot això té lloc en un ambient preparat, ordenat i adaptat a la seva mida, que fomenta l’autonomia i la llibertat amb responsabilitat. L’adult, en aquest context, actua com a guia i observador, respectant el ritme individual de cada infant i acompanyant-lo amb respecte i confiança.
En aquesta primera píndola Montessori, ens endinsem en un món màgic, pensat i estructurat i on els infants/alumnat pren un lloc cabdal en la seva vida i els seus aprenentatges i desenvolupament personals i socials.
Acció, cooperació, ordre, estructura, respecte i autonomia seran la base d’aquest mètode que en d’altres píndoles anirem desgranant plegades, som-hi!
Aquesta pràctica ha estat aplicada a Solsona, Lleida, Espanya.