L’ansietat: la caixa de les emocions+ relaxo el meu cos

Abans d’iniciar la dinàmica, és fonamental establir un marc de respecte i de seguretat. Atès que és una activitat en què l’alumnat pot expressar vivències i opinions personals, el/la docent ha de recordar algunes normes bàsiques de convivència: escoltar amb atenció quan una persona parla, respectar totes les aportacions sense jutjar-les i ser curosos amb el llenguatge i les actituds, ja que és una temàtica que pot resultar sensible o incòmoda per a algú. També és important acordar la confidencialitat, tot recordant que allò que es comparteix durant l’activitat ha de quedar dins del grup.
A la primera activitat, es presenta al grup una situació o situacions problemàtiques que es vol treballar. A continuació, es col·loquen les cartes a terra i es demana a cada participant que esculli una que senti que el vincula o que representa com viu la situació plantejada. És important oferir un temps tranquil i suficient perquè l’alumnat pugui observar les imatges, connectar amb allò que sent i fer un petit exercici d’introspecció abans de prendre una decisió. Posteriorment, cada persona comparteix amb el grup quina carta ha triat, per què l’ha triada i quines emocions o pensaments l’ha despertat en relació amb la situació treballada. Aquest moment s’ha de desenvolupar en un clima de respecte, escolta i validació de totes les aportacions.
Paral·lelament, el/la docent va anotant en un full les paraules clau que van emergint durant les intervencions (emocions, sensacions, necessitats o idees rellevants). Aquestes paraules es deixen visibles a terra o en un espai comú per poder-les utilitzar més endavant a la feina i la reflexió posterior amb el grup.
La segona part de la dinàmica consisteix a escriure dues o tres qualitats d’un company/a. La persona dinamitzadora reparteix un nou post-it amb el nom d’un alumnat (ocult a la part posterior). A la part visible s’escriuen les qualitats. Quan tots han acabat, el professorat recull i revisa els post-its, i els col·loca en una paret formant una línia horitzontal, assegurant-se que no es vegi el nom de la persona del darrere. S’explica que aquests post-its simbolitzen un mirall que reflecteix qualitats amb què es poden sentir identificats o no. Cada alumne/a s’aixeca i pren el post-it que sent que el representa més. Després tornen al seu lloc i comproven si hi apareix el seu nom; si no és així, ho lliuren a la persona corresponent, de manera que finalment cadascú rep el seu.
Per tancar l’activitat, es fa una reflexió conjunta sobre l’experiència. Es presenten les diferències entre autoconcepte personal, social i ideal, amb el suport d’un llistat de qualitats positives classificades en aquests tres àmbits. Finalment, s´ofereix l´opció d´ampliar la llista pròpia de qualitats a partir d´aquest conjunt. També es poden fer servir preguntes orientatives per guiar la reflexió final.
En aquesta primera píndola ens centrem en 2 activitats que poden ajudar a promoure el benestar de l’alumnat. Activitats precises i meticuloses que permeten entrar amb elegància el món intern de les persones.

Aquesta pràctica va ser aplicada a Solsona, Lleida, Espanya.