Aprendre a llegir i escriure no és pas un procés natural. En aquesta píndola introductòria explorem quines xarxes cerebrals intervenen en la lectoescriptura i per què comprendre-les pot transformar la manera com ensenyem i acompanyem aquest aprenentatge.
De vegades donem per fet que aprendre a llegir i escriure forma part del desenvolupament natural de la infància.
Però no és així.
La lectoescriptura és un dels aprenentatges més complexos que fa el cervell humà. Per arribar a llegir i escriure, el cervell s’ha de reorganitzar, connectar funcions diferents i crear noves xarxes que no estaven pensades originalment.
I entendre això canvia molt.
Canvia la manera com acompanyem. Canvia les expectatives que hi posem. Canvia la manera de mirar els ritmes, les dificultats i també les possibilitats de cada infant.
En aquesta píndola introductòria explorem precisament això: què passa al cervell quan un nen aprèn a llegir ia escriure , quines xarxes intervenen en aquest procés i per què aquesta mirada ens pot ajudar a ensenyar des d’un lloc més conscient i més ajustat a la realitat de l’aprenentatge.
Aquesta proposta, aplicada a Catalunya, obre la porta a una comprensió més profunda de la lectoescriptura i estableix la base per continuar aprofundint en properes píndoles, on anirem desgranant cadascun d’aquests aspectes amb més detall.
Perquè de vegades no necessitem més recursos.
Necessitem entendre millor què està passant.
Deixa un comentari